Què passa amb els pijos? aquells que es gasten 500 euros en cinc minuts amb dos modelets impossibles, i després són incapaços de pagar 50 euros per un massatge relaxant i un bon àpat? aquells que creuen necessari portar metxes rosses i bronzejat UVA tot l'any i negar que van a la perruqueria i al saló d'estètica (no, jo tinc la pell fosca natural!!!!)... doncs sabeu què passa amb ells? que no els puc sofrir, no puc amb ells. Generalment es diu que són de Barcelona, però tenen una actitud que ha traspassat fronteres. Ara ja se'n poden trobar a tot arreu, però s'ha de reconèixer que a la capital de Catalunya proliferen com bolets. Són els que marxen en tromba a passar el cap de setmana a qualsevol indret de les comarques gironines (perquè qualsevol indret vulgar o preciós d'aquelles terres li dona 30.000 voltes elevades a l'enèssima potència)per deixar derespirar un aire impregnat de tuf de ciutat i se n'alegren de la manca d'inversió més enllà de "barna". Ooooohhh!!! pistes forestals per a arribar a X! Així podem agafar el totterreny (i tindrem algun motiu per gastar-nos aquesta morterada, esclar). O mengen un plat de carn a la brasa i qualsevol ranxo d'acompanyament i es deixen etzibar una clavada considerable perquè esclar, aquesta carn, és ben natural (quan en molts casos, com que tenen el gust bastant insensible, se la mengen del super i no se n'adonen)... ai pijos pijos. Que es passegen amb descansos pel mig de Puigcerdà o qualsevol ciutat amb pistes d'esquí a 40 quilòmetres de distància... o que van a la platja i escullen, instintivament, els indrets menys representatius i més cars de la ciutat poble on es troben. En comptes de descobrir els plaers gastronòmics locals busquen qualsevol paradeta de bocates o plats combinats per omplir l'estómac i poder gastar ben poc, encara que això sí, un bon descapotable, música tecno i ulleres de sol de centenars d'euros els acompanyen a tot arreu. Pijos que no saben valorar i veure més enllà de ciutat, que no se n'adonen que els millors racons del país, els millors paisatges i restaurants estan perduts d'allò que és el rovell de l'ou, que mai el centre és el principi de res, sinó que només pot ser punt de trobada.... pijos que se n'alegren del seu desconeixement de la història de les comarques, pobles i viles de Catalunya, als quals no els sona cap poble que no es mencioni a l'espai El Trànsit de TV3... uffffff!!!! cal que continuï????